Característiques
La Baskerville és una tipografia romana, amb contrastos entre els traços fins i amples i serifs afilades. Els traços són arrodonits, especialment a les caixes baixes (minúscules).
Valors
> Alta legibilitat: ideal per a cos de text
> Formes orgàniques: certa irregularitat als traços que li confereix valors emocionals
> Proporcions generoses: Certa opulència portada amb elegància
> Elegància: Formes equilibrades i elegants
> Classicisme i atemporalitat
> Aristocràtica: Podríem classificar-la com una tipografia aristocràtica per la seva elegència i equilibri
Història
La Baskerville és una tipografia dissenyada al segle XVIII per John Baskerville, un tipògraf anglès de Birmingham dotat d’una gran delicadesa, elegància i claredat en el disseny de tipografies i composició de pàgines, o el què avui coneixem com disseny editorial.
John Baskerville va ser el prototip de persona il·lustrada. Coetani de Voltaire i Franklin, tenia un pròsper negoci de lacat de mobles. La tipografia i la impremta eren els seus hobby preferits. Entre 1757 i 1774 va imprimir 53 obres que van destacar per l’harmonia de les composicions, per les innovadores tipografies i la nitidesa de la impressió. Una de les característiques diferenciades de les seves portades eren els títols en caixa alta (majúscules), amb lletres àmpliament espaiades. El 1763, la Universitat de Cambridge li va encarregar la que seria la seva obra més important, una Bíblia de foli.
L’excel·lent qualitat de les seves impressions van influir a grans tipògrafs com Didot o Bodoni. Tot i això, després de la seva mort, els seves tipografies van caure en l’oblit durant més de 150 anys, fins que Bruce Rogers, un dissenyador nordamericà, les va rescatar per a Monotype el 21924 i Linotype en 1931.
#thetypes